Potser avui les estrelles
tinguin un cant fosc i sorollós
que il·lumini com el fòsfor
després de l'impacte d'una bomba prohibida per l'OTAN
i així luminiscent tornis sa,
afligit després dels passos del maligne
cap a aquest dumpet que és ara on vius.
Però recorda, el temps passa,
transmuta la seva essència en les teves arrugues i envelleixes,
mors exhaust després de la vida que buides,
després del vidre.
Així i tot, el testicle i l'ovari enfurismats
anhelen l'eternitat de l'instant en la progènie,
carnal miratge de l'etern,
com saber-nos avui tot
i demà ser anhel.
Només queda ballar fins a la nit,
quan l'ombra del penjat il·lumina el camí
i ser així la fúria, i així ser foc.
