Mireu el meu cos

Mireu el meu cos,
és el cos que us espera,
no penseu sempre en turgència a
l'erecció desenfrenada que desperta
després de la nit al matí
                                                                              famolenca
d'estímuls solars i uterins com un xacra.

Mireu la xacra,
meves les arrugues:
saber que escric això per enveja,
no penseu que és noble causa
no ensenyar
no fer càtedra
vull ser jo mateix la vostra infància
i que el meu emmalaltir es torni
                                                                             adolescència
no un patir cap al no res
i estimar-me,
jo, jo, jo, jo jo sempre
ser sempre aquest pronom,
més ser sempre -ara- que home inconsistent.