Potser avui les estrelles tinguin un cant fosc i sorollós.

Potser avui les estrelles

tinguin un cant fosc i sorollós

que il·lumini com el fòsfor

després de l'impacte d'una bomba prohibida per l'OTAN

i així luminiscent tornis sa,

afligit després dels passos del maligne

cap a aquest dumpet que és ara on vius.
 

Però recorda, el temps passa,

transmuta la seva essència en les teves arrugues i envelleixes,

mors exhaust després de la vida que buides,

després del vidre.


Així i tot, el testicle i l'ovari enfurismats

anhelen l'eternitat de l'instant en la progènie,

carnal miratge de l'etern,

com saber-nos avui tot

i demà ser anhel.


Només queda ballar fins a la nit,

quan l'ombra del penjat il·lumina el camí

  i ser així la fúria, i així ser foc.