ADVERSARI
Qui ets? demano,
tu que al mirall intentes recordar
aquells ulls que no són teus,
aquells trets absents desfets per la indolència.
Qui ets? Respon!,
que no reconec el teu contorn
i de tant canviat és adversari,
Llucifer bondadós que vol la crida
d'aquell desfet reflex del que va ésser,
i no això d'ara,
pur anhel, llur temor.
I no em miris així, com si la vida
passes de puntetes pels teus ulls
indiferents
i
miserables
com ovella condemnada al sacrifici,
amant meu,
tu,
el meu enemic,
no som altra cosa que
necessitat conscient d'odi,
èxtasi violent d'una guerra
anhelada d'inici,
i sense això,
jo no seria qui soc,
mai hauria existit.
qué tengo que decir que no haya dicho!? Todo un artista!
ResponderEliminarun beso,
Carmen.
Molt bo David. M'ha agradat molt. És un molt bon poema. Apa, una abraçada.
ResponderEliminar